Començo a preguntar-me com era un estrella,
si n’era de nit aixeco a volar,
obro les ales, aixeco les celles.
Soc capaç d’enlairar-me cap cel
planejant per un camp molt gran.
He saltat d’un cop
des d’una copa gegant.
Que serà la teva vida a l’aire
sense tenir cap cosa el vol!
Ara puc saber com era una estrella;
nua sencera i llavis vermells,
puntes rodones i horts de persones.
Me quedat sense aire però
ja tinc e record el cap!
Sóc tranquil
perquè el sol no m’ha cremat.
Per què camino ràpid
i em paro i vaig lent..
em despisto i no torno a observar
per què sé com anirà!!
Em carrego a l’esquena
els teus estúpids moviments…
que en realitat s’acosten
a mil quilos de calces caient…
Quan tinc un tros de temps…
em confesso totalment.
Ja no paro a mirar
la gent que passa
tinc alguna cosa a fer..
Els dimarts i dissabtes et convido
a sopar cucs de paper…
Les mirades acompanyen
ara són les nostres fades
per el temps.
Tu m’escanyes
i m’oblido de tot el present!
Quan tinc un tros de temps!
Em confesso totalment!
Començo a preguntar-me com era un estrella,
si n’era de nit aixeco a volar,
obro les ales, aixeco les celles.
Soc capaç d’enlairar-me cap cel
planejant per un camp molt gran.
He saltat d’un cop
des d’una copa gegant.
Que serà la teva vida a l’aire
sense tenir cap cosa el vol!
Ara puc saber com era una estrella;
nua sencera i llavis vermells,
puntes rodones i horts de persones.
Me quedat sense aire però
ja tinc e record el cap!
Sóc tranquil
perquè el sol no m’ha cremat.
Per què camino ràpid
i em paro i vaig lent..
em despisto i no torno a observar
per què sé com anirà!!
Em carrego a l’esquena
els teus estúpids moviments…
que en realitat s’acosten
a mil quilos de calces caient…
Quan tinc un tros de temps…
em confesso totalment.
Ja no paro a mirar
la gent que passa
tinc alguna cosa a fer..
Els dimarts i dissabtes et convido
a sopar cucs de paper…
Les mirades acompanyen
ara són les nostres fades
per el temps.
Tu m’escanyes
i m’oblido de tot el present!
Quan tinc un tros de temps!
Em confesso totalment!
Començo a preguntar-me com era un estrella,
si n’era de nit aixeco a volar,
obro les ales, aixeco les celles.
Soc capaç d’enlairar-me cap cel
planejant per un camp molt gran.
He saltat d’un cop
des d’una copa gegant.
Que serà la teva vida a l’aire
sense tenir cap cosa el vol!
Ara puc saber com era una estrella;
nua sencera i llavis vermells,
puntes rodones i horts de persones.
Me quedat sense aire però
ja tinc e record el cap!
Sóc tranquil
perquè el sol no m’ha cremat.
Per què camino ràpid
i em paro i vaig lent..
em despisto i no torno a observar
per què sé com anirà!!
Em carrego a l’esquena
els teus estúpids moviments…
que en realitat s’acosten
a mil quilos de calces caient…
Quan tinc un tros de temps…
em confesso totalment.
Ja no paro a mirar
la gent que passa
tinc alguna cosa a fer..
Els dimarts i dissabtes et convido
a sopar cucs de paper…
Les mirades acompanyen
ara són les nostres fades
per el temps.
Tu m’escanyes
i m’oblido de tot el present!
Quan tinc un tros de temps!
Em confesso totalment!