Da Souza – Flors i Violència (2013)

Sense dir res

Sempre que no dius res.
Quasi sempre que no dius res,
penses qualque cosa.

Aixopluc

Els carrers es fan estrets així com t’acostes cap al centre.
Els carrers es fan estrets així com t’acostes cap al centre.
Tot torna tortuós, estantís i ombrívol.
Tot torna tortuós, tornavís de tornassol.Els carrers es fan estrets així com t’acostes cap al centre.
Hi ha dibuixos a les parets, normalment ben mals d’entendre.
No hi ha cap aixopluc que ho sigui a tothora.
No hi ha cap aixopluc que ho sigui a tothora.
Si tot tendeix a acabar al calaix de sastre, què té més?
Si ordre i harmonia donen lloc al desastre, què té més?

Cap Blanc

Sense cap ni peus:
fa cap on no fa peus.
Les engrunes del Cap Blanc.Papallones a les dents.
Les flors blanques van després:
punxants com punta de terra que entra mar endins,
caps blancs.Les engrunes del Cap Blanc
no són pedres, no són macs.

Passatemps

Tot cau pel propi pes,
tot pel propi pes.
Tot menys les coses
massa passades,
que van a un moble apart:
amagat, vell i corcat,
però que -no se sap com-
tot ho aguanta.

Tigres de paper

Avui que ni tan sols pareixen tigres,
només són paper
molt susceptible a la pluja i al vent.En primer lloc, hi estam en contra;
en segon, no hi tenim por.Flors i violència.

Toro sentado

Passarem per dies i hores, anys i panys:
anys de neu, anys sabàtics i anys d’esplets.
Mirarem d’estar a l’ombra, per si un cas;
però farem com en Toro Sentado: mai seurem.El dimoni en els detalls:
microscopis i miralls.
Sempre miren endavant,
ulls amb vidres quasi opacs.

Paper de vidre

Perdre pot anar bé
per drenar i anar fent.
Pols de paper de vidre:
pa per paper que llima.Caure sol anar bé
per rompre tot el vidre:
fràgil, transparent.
Caure sol, anar bé.En calent se fon i en calent se forma.
I després de tot, pareix ver que tot torna.

Atzar

Poc a poc i cop a cop:
arròs a la sorra.
Amb el cap ple de pardals,
cap migra cap allà mateix.
Perdre el nord fugint del fred:
el que no corre vola.
Poc a poc i cop a cop:
cent ocells en cap.
Atrapa amb mà i amb mà aparta.

Fugaç

No te puc dir que t’estim si m’estires de la llengua.
Creu-me que jo t’ho vull dir,
però no me va molt bé si no me lleves els dits d’aquí.
No te puc dir el que sent, si m’estires les orelles.
Creu-me que jo t’ho vull dir,
però no me va molt bé si no me lleves les mans d’aquí.
No me disparis.
No te llevis les ulleres de sol.

Paella

Demà no tenc res a fer.

D’hivern

Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
Molts dies bons fan un any dolent.
El temps que espera l’ascensor
mira el temps per la finestra.
“Molts dies bons fan un any dolent.”
Esmussat del muzak de la gent.
No hi ha il·lusió sense mentida.
No hi ha miratge amb els ulls tancats.
Hi ha tardor si res arriba tard?

Da Souza – Flors i Violència (2013)

Sense dir res

Sempre que no dius res.
Quasi sempre que no dius res,
penses qualque cosa.

Aixopluc

Els carrers es fan estrets així com t’acostes cap al centre.
Els carrers es fan estrets així com t’acostes cap al centre.
Tot torna tortuós, estantís i ombrívol.
Tot torna tortuós, tornavís de tornassol.Els carrers es fan estrets així com t’acostes cap al centre.
Hi ha dibuixos a les parets, normalment ben mals d’entendre.
No hi ha cap aixopluc que ho sigui a tothora.
No hi ha cap aixopluc que ho sigui a tothora.
Si tot tendeix a acabar al calaix de sastre, què té més?
Si ordre i harmonia donen lloc al desastre, què té més?

Cap Blanc

Sense cap ni peus:
fa cap on no fa peus.
Les engrunes del Cap Blanc.Papallones a les dents.
Les flors blanques van després:
punxants com punta de terra que entra mar endins,
caps blancs.Les engrunes del Cap Blanc
no són pedres, no són macs.

Passatemps

Tot cau pel propi pes,
tot pel propi pes.
Tot menys les coses
massa passades,
que van a un moble apart:
amagat, vell i corcat,
però que -no se sap com-
tot ho aguanta.

Tigres de paper

Avui que ni tan sols pareixen tigres,
només són paper
molt susceptible a la pluja i al vent.En primer lloc, hi estam en contra;
en segon, no hi tenim por.Flors i violència.

Toro sentado

Passarem per dies i hores, anys i panys:
anys de neu, anys sabàtics i anys d’esplets.
Mirarem d’estar a l’ombra, per si un cas;
però farem com en Toro Sentado: mai seurem.El dimoni en els detalls:
microscopis i miralls.
Sempre miren endavant,
ulls amb vidres quasi opacs.

Paper de vidre

Perdre pot anar bé
per drenar i anar fent.
Pols de paper de vidre:
pa per paper que llima.Caure sol anar bé
per rompre tot el vidre:
fràgil, transparent.
Caure sol, anar bé.En calent se fon i en calent se forma.
I després de tot, pareix ver que tot torna.

Atzar

Poc a poc i cop a cop:
arròs a la sorra.
Amb el cap ple de pardals,
cap migra cap allà mateix.
Perdre el nord fugint del fred:
el que no corre vola.
Poc a poc i cop a cop:
cent ocells en cap.
Atrapa amb mà i amb mà aparta.

Fugaç

No te puc dir que t’estim si m’estires de la llengua.
Creu-me que jo t’ho vull dir,
però no me va molt bé si no me lleves els dits d’aquí.
No te puc dir el que sent, si m’estires les orelles.
Creu-me que jo t’ho vull dir,
però no me va molt bé si no me lleves les mans d’aquí.
No me disparis.
No te llevis les ulleres de sol.

Paella

Demà no tenc res a fer.

D’hivern

Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
Molts dies bons fan un any dolent.
El temps que espera l’ascensor
mira el temps per la finestra.
“Molts dies bons fan un any dolent.”
Esmussat del muzak de la gent.
No hi ha il·lusió sense mentida.
No hi ha miratge amb els ulls tancats.
Hi ha tardor si res arriba tard?

Da Souza – Flors i Violència (2013)

Sense dir res

Sempre que no dius res.
Quasi sempre que no dius res,
penses qualque cosa.

Aixopluc

Els carrers es fan estrets així com t’acostes cap al centre.
Els carrers es fan estrets així com t’acostes cap al centre.
Tot torna tortuós, estantís i ombrívol.
Tot torna tortuós, tornavís de tornassol.Els carrers es fan estrets així com t’acostes cap al centre.
Hi ha dibuixos a les parets, normalment ben mals d’entendre.
No hi ha cap aixopluc que ho sigui a tothora.
No hi ha cap aixopluc que ho sigui a tothora.
Si tot tendeix a acabar al calaix de sastre, què té més?
Si ordre i harmonia donen lloc al desastre, què té més?

Cap Blanc

Sense cap ni peus:
fa cap on no fa peus.
Les engrunes del Cap Blanc.Papallones a les dents.
Les flors blanques van després:
punxants com punta de terra que entra mar endins,
caps blancs.Les engrunes del Cap Blanc
no són pedres, no són macs.

Passatemps

Tot cau pel propi pes,
tot pel propi pes.
Tot menys les coses
massa passades,
que van a un moble apart:
amagat, vell i corcat,
però que -no se sap com-
tot ho aguanta.

Tigres de paper

Avui que ni tan sols pareixen tigres,
només són paper
molt susceptible a la pluja i al vent.En primer lloc, hi estam en contra;
en segon, no hi tenim por.Flors i violència.

Toro sentado

Passarem per dies i hores, anys i panys:
anys de neu, anys sabàtics i anys d’esplets.
Mirarem d’estar a l’ombra, per si un cas;
però farem com en Toro Sentado: mai seurem.El dimoni en els detalls:
microscopis i miralls.
Sempre miren endavant,
ulls amb vidres quasi opacs.

Paper de vidre

Perdre pot anar bé
per drenar i anar fent.
Pols de paper de vidre:
pa per paper que llima.Caure sol anar bé
per rompre tot el vidre:
fràgil, transparent.
Caure sol, anar bé.En calent se fon i en calent se forma.
I després de tot, pareix ver que tot torna.

Atzar

Poc a poc i cop a cop:
arròs a la sorra.
Amb el cap ple de pardals,
cap migra cap allà mateix.
Perdre el nord fugint del fred:
el que no corre vola.
Poc a poc i cop a cop:
cent ocells en cap.
Atrapa amb mà i amb mà aparta.

Fugaç

No te puc dir que t’estim si m’estires de la llengua.
Creu-me que jo t’ho vull dir,
però no me va molt bé si no me lleves els dits d’aquí.
No te puc dir el que sent, si m’estires les orelles.
Creu-me que jo t’ho vull dir,
però no me va molt bé si no me lleves les mans d’aquí.
No me disparis.
No te llevis les ulleres de sol.

Paella

Demà no tenc res a fer.

D’hivern

Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
Molts dies bons fan un any dolent.
El temps que espera l’ascensor
mira el temps per la finestra.
“Molts dies bons fan un any dolent.”
Esmussat del muzak de la gent.
No hi ha il·lusió sense mentida.
No hi ha miratge amb els ulls tancats.
Hi ha tardor si res arriba tard?