Llamp de Déu” no ve del no-res. Això ho sap tothom. Consulteu les enciclopèdies. Hi havia vida a la terra abans que arribessin els homes, i la galàxia és un conjunt de milers de milions d’estels i de núvols de gas i pols, col·lisions de matèria, transformacions i col·lapses. Rites of Spring, Embrace, Cap’n Jazz, Algernon Cadwallader, Promise Ring (època pre-Very Emergency), The Get up Kids (Woodson, Four Minute Mile), Alias Records (Knapsack, Archers of Loaf), Hot Water Music, Against Me!, Jawbreaker, Leatherface. Hi ha d’haver un centre en aquest univers. Una força major que absorbeix “Llamp de Déu” i delimita el Contorn, el límit des del qual res ja no es pot escapar. Ha de ser l’hòstia. L’arbre de la vida. El Sant Greal. Alguna cosa així. Però jo no us ho puc dir. No he vist mai el centre. Jo ho veig tot des de fora, i només veig l’horitzó, un horitzó d’esdeveniments.
El disc s’aproxima a algun lloc que em resulta familiar i cau, però quan hauria de tocar alguna superfície, no ho fa. S’hi aproxima lentament però mai desapareix del tot. L’Hereu Escampa té la qualitat dels grups grans, et recorda a totes les coses bones però sempre és igual a ell mateix. Lletres que diuen “la vida eterna que passa entre els nostres dits”, “l’olor de l’estiu als teus cabells”, “la unió dels colors il·lumina els prats”, “faig un glop-fa molt fred-agafo aire-pel que vindrà” o “tot el que tinc ja no em serveix de res”. Exaltació, entusiasme, emoció. Canvis de ritme i forma. Combustió ràpida que pot produir una explosió. Energia, muntanyes d’energia. L’Hereu escampa és el grup que m’hauria agradat fer. I alguna cosa més, una línia d’allò insòlit que no es pot mesurar ni comptar. Primer es presenta d’una forma clarament reconeixible i un segon després, internament i en el context de la melodia, l’activitat i el sentiment que genera és més fort i intens. És el que m’agrada de la música. No sé com es diu. Però sé el que et fa. I a on t’acaba portant. Sempre és el mateix. Fer embogir l’ànima de felicitat. El desenvolupament d’una acció que al nostre país va començar amb el 001 de Zeidun i s’havia interromput. Revolution Summer a la Plana de Vic. La més bella tradició. (Jordi Sanglas, 2013)
Premsa i contractació: aleix@famelic.com Distribució:info@famelic.com
“Llamp de Déu” (Rayo de Dios) no sale de la nada. Esto lo sabe todo el mundo. Consultad las enciclopedias. Había vida en la tierra antes que llegasen los hombres, y la galaxia es un conjunto de miles de millones de estrellas, nubes de gas y polvo, colisiones de materia, transformaciones y colapsos. Rites of Spring, Embrace, Cap’n Jazz, Algernon Cadwallader, Promise Ring (periodo pre-Very Emergency), The Get up Kids (Woodson, Four Minute Mile), Alias Records (Knapsack, Archers of Loaf), Hot Water Music, Against Me!, Jawbreaker, Leatherface. Tiene que haber un centro en este universo. Una fuerza mayor que absorbe “Llamp de Déu” y delimita el Contorno, el limite desde dónde nada puede escaparse. Tiene qué ser la hostia. El árbol de la vida. El Santo Grial. Algo parecido. Pero no os lo puedo decir. No he visto nunca el centro. Yo lo veo todo desde fuera, y sólo veo el horizonte, un horizonte de acontecimientos.
El disco se aproxima a algún sitio que me resulta familiar y cae, pero cuando tendría que tocar en alguna superficie, no lo hace. Se aproxima lentamente, pero nunca se desvanece completamente. L’Hereu Escampa tiene la calidad de los grupos grandes, recuerda a todas las cosas buenas, pero siempre es fiel a si mismo. Letras que dicen “la vida eterna que passa entre els nostres dits” (la vida eterna pasa entre nuestros dedos), “l’olor de l’estiu als teus cabells” (el olor de verano en tu pelo), “la unió dels colors il·lumina els prats” (la unión de los colores ilumina los prados), “faig un glop-fa molt fred-agafo aire-pel que vindrà” (tomo un trago-hace mucho frío-cojo aire-por lo que vendrá) o “tot el que tinc ja no em serveix de res” (todo lo que tengo ya no me sirve para nada). Exaltación, entusiasmo, emoción. Cambios de ritmo y forma. Combustión rápida que puede producir una explosión. Energía, montañas de energía. L’Hereu Escampa es el grupo que me hubiera gustado tener. Y algo más, una linea de algo insólito que no de puede medir ni contar. Primero se presenta de una forma claramente reconocible i un segundo después, internamente y en el contexto de la melodía, la actividad y el sentimiento que genera es más fuerte e intenso. Es lo que me gusta de la música. No se como se llama. Pero se qué hace. Y dónde te lleva. Siempre es lo mismo. Enloquece el anima de felicidad. El desarrollo de una acción que en nuestra casa empezó el 001 de Zeidun y se había interrumpido. Revolution Summer en la Plana de Vic. La más bella tradición. (Jordi Sanglas, 2013)
Premsa i contractació: aleix@famelic.com Distribució:info@famelic.com
“Llamp de Déu” (God’s lightning) doesn’t come from nothingness. Everyone knows that. Look it up in an encyclopedia. There was life on earth before man showed up, and the galaxy is a collection of millions of stars, clouds made of gas and dust, colliding materials and transfonnations and collapses. Rites of Spring, Embrace, Cap’n Jazz, Algernon Cadwallader, Promise Ring (the pre pre-Very Emergency era), The Get up Kids (Woodson, Four Minute Mile), Alias Records (Knapsack, Archers of Loaf), Hot Water Music, Against Me!, Jawbreaker, Leatherface. There has to be a centre point in this universe. A major force which absorbs ‘Llamp de Déu’ and which marks the outer limit through which nothing can escape. It has to be amazing. The tree of life. The holy grail. Something like that. But I can’t tell you what it is. I’ve never seen the centre. I only see from the outside and I only see the horizon, a horizon of events.
The album. approaches a familiar place, but at the point when it should touch the surface, it doesn’t. It slowly approaches but it never completely disappears. L’Hereu Escampa have the quality of the big groups, reminding you of all the good things but always staying true to themselves. Lyrics which say, ‘the eternal life which slips through our fingers, ‘the smell of summer in your hair, ‘the union of colours light up the meadows, ‘I take a sip-it’s very cold-i take in air-for what’s to come’ or ‘everything I have is useless’. Exaltation, enthusiasm, emotion. Rhythm and structure changes. Rapid combustion which could produce an explosion. Energy and lots of it. L’Hereu Escampa is the group I would have liked to have formed. And another thing, there runs through it a line so unusual that it cannot be measured or counted. First it presents itself in a way which is clearly recognisable and then afterwards, internally and in the context of the melody, the activity and feeling it creates is stronger and more intense. It’s that thing that I like about music. I don’t know what it’s called, but I know what it does to you. And where it ends up taking you. It’s always the same. It makes your soul go crazy with happiness. It’s the further development of what had started in Spain with Zeidun’s 001 EP but thst had been interrupted. Summer revolution in Vic. The most beautiful tradition. (Jordi Sanglas, 2013)
Premsa i contractació: aleix@famelic.com Distribució:info@famelic.com
