GERMÀ AIRE

En Luca i l’Andreu continuen el seu camí iniciat el 2012 després de la dissolució de Mates Mates. Una primera maqueta el 2013, seguit del seu debut amb Ball del Cel el 2014 els col·locava en un terreny de proves, un laboratori on jugaven amb els sons menys concrets i sense límits. Totes aquelles provatures van ser necessàries per parir, quatre anys després, Sempre, el seu segon llarg, no molt llarg.
En aquest treball es concreten totes aquelles idees que apareixien en els seus anteriors treballs i directes. Gràcies a la producció de Joan Pons aconsegueixen concretar totes aquelles forces i comprimir-les en 10 hits de dos minuts i mig. En aquest disc no hi sobra res.
Durant tot aquest temps la parella de Vic ha treballat les melodies com mai i li ha donat una major importància als teclats, que prenen protagonisme en moltes de les composicions, agafant responsabilitat en la melodia principal, però també en les línies de baix. Sembla que han aconseguit una amalgama perfecta on les guitarres, els sintetitzadors i la veu d’en Luca troben cadascuna el seu espai. Menció especial mereix la intervenció vocal de Luca Masseroni, impecable i dolça.
Hi ha ritmes que només pot fer l’Andreu. Ritmes aparentment senzills, que només ell és capaç de fer-los caminar o aquell redoble que només ell aconsegueix. L’Andreu Ribas és intuïció pura i per això és capaç de brillar posant les seves mans en gairebé qualsevol instrument. A Sempre ho demostra a la guitarra i a la bateria.
Es tracta d’un disc fàcil d’escoltar, però gens senzill. D’aquells discos que te’ls poses dues vegades seguides perquè a cada escolta descobreixes un nou detall de producció, un baix enterrat o el meravellós acople a Pur que actua com un cor perfecte.
Aquesta vegada totes les cançons són escrites en català. Uns textos oberts i ambigus amb referències constants al cos, al sentiment i a la natura que et proposen cadascun una situació o estat diferent.
Premsa i contractació:
mireia.madronero@gmail.com
Distribució: info@famelic.com


GERMÀ AIRE

Germà Aire és un laboratori on les fórmules experimentals es conjuguen amb esquemes clàssics i textures molt properes al pop. Les seves composicions canvien de color de manera espontània, on diferents percussions i sonoritats convergeixen en un tot. Els límits no existeixen i les normes hi són per trencar-les. Si més no això és el que sembla dir-nos el duet vigatà: foscor alegre, tenebres acollidores… Ball del Cel (Famèlic, 2014) és el seu disc de debut que conté cançons, cuinades a foc lent, que s’engreixen i s’aprimen en cos i esperit, fetes sense por i amb la premissa del no mirar enrere.

En Luca i l’Andreu són dos marcians a qui se’ls dóna molt bé jugar a fer música. El disc comença amb un replic gairebé militar, que s’estova de seguida quan la melodia entra en acció buscant la llum que il·lumina el camí cap al Far. Però acaba amb la cançó més extraterrestre que han fet mai aquest parell, no tan sols per l’extraordinària base rítmica, sinó també pel fil de veu que l’acompanya, que és com si l’E.T. estigués enviant-nos un missatge del més enllà, convidant-nos a casa.
Durant el transcurs del disc, ens trobem amb puntejats onírics, cors gairebé celestials, detalls rítmics inesperats, delicadesa extrema i històries d’amics que no es retrobaran. Fins i tot un vals.
Per aquestes paraules pot semblar que el disc acabi sent un dispendi d’idees sense un camí clar, però no obstant això, durant els vint i pico minuts que dura el disc hom té la sensació absoluta d’estar sota la manta de Germà Aire: una aposta per unes sonoritats que poden semblar complicades a priori, que ells aconsegueixen fer-les tan accessibles com inclassificables.
Prensa y contractación:
mireia.madronero@gmail.com
Distribución: info@famelic.com


GERMÀ AIRE

Germà Aire és un laboratori on les fórmules experimentals es conjuguen amb esquemes clàssics i textures molt properes al pop. Les seves composicions canvien de color de manera espontània, on diferents percussions i sonoritats convergeixen en un tot. Els límits no existeixen i les normes hi són per trencar-les. Si més no això és el que sembla dir-nos el duet vigatà: foscor alegre, tenebres acollidores… Ball del Cel (Famèlic, 2014) és el seu disc de debut que conté cançons, cuinades a foc lent, que s’engreixen i s’aprimen en cos i esperit, fetes sense por i amb la premissa del no mirar enrere.

En Luca i l’Andreu són dos marcians a qui se’ls dóna molt bé jugar a fer música. El disc comença amb un replic gairebé militar, que s’estova de seguida quan la melodia entra en acció buscant la llum que il·lumina el camí cap al Far. Però acaba amb la cançó més extraterrestre que han fet mai aquest parell, no tan sols per l’extraordinària base rítmica, sinó també pel fil de veu que l’acompanya, que és com si l’E.T. estigués enviant-nos un missatge del més enllà, convidant-nos a casa.
Durant el transcurs del disc, ens trobem amb puntejats onírics, cors gairebé celestials, detalls rítmics inesperats, delicadesa extrema i històries d’amics que no es retrobaran. Fins i tot un vals.
Per aquestes paraules pot semblar que el disc acabi sent un dispendi d’idees sense un camí clar, però no obstant això, durant els vint i pico minuts que dura el disc hom té la sensació absoluta d’estar sota la manta de Germà Aire: una aposta per unes sonoritats que poden semblar complicades a priori, que ells aconsegueixen fer-les tan accessibles com inclassificables.
Press & booking:
mireia.madronero@gmail.com
Distribution: info@famelic.com